Semana 16 a 20 de septiembre. Educación emocional, ¿qué es?

Hola familias,

Recuperada la normalidad después de la semana pasada os comentaré algunas de las actividades desarrolladas esta semana y trataré un tema importante en esta etapa como es la educación emocional.

En primer lugar, la actividad en el aula y el ambiente diario sigue mejorando a diario en el momento de entrada. Desde primera hora disponemos de un tiempo para que el alumnado llegue y conformar el grupo. Las actividades se centran en la disposición de diferentes juguetes y piezas de construcción con diferentes formas y cualidades para que ejerciten su psicomotricidad fina: hay piezas que se colocan y se apilan, otras se insertan, diferentes tipos de prensión, etc. También se disponen puzles y se crean pequeños espacios con libros para que entren en contacto con la biblioteca de aula.

De la misma manera, el patio tiene la misma estructura y se disponen de estos materiales en el patio para aprovechar el buen tiempo antes de que llegue el otoño y el frío. Se pone énfasis en habituarles en la recogida del material, la colocación de las mesas para el almuerzo, las sillitas para seguir las rutinas en grupo y tiempo para realizar actividades plásticas.

En resumen, están comenzando a generarse esquemas temporales que ayudan al grupo en el reconocimiento de lo que sucederá después y, de esta manera, regular su estrés (ya que hay que anticipar lo que realizaremos).

Una de las actividades que realizamos en dos sesiones, la primera (el miércoles de la semana pasada, previo a la suspensión por gota fría) era el colorear con ceras blandas en la cartulina con tres colores para, en la segunda sesión, utilizasen acuarelas para colorear sobre el mismo dibujo y se comprobase como la diferencia entre la grasa de la cera y la técnica húmeda de la acuarela no se mezclasen.

¿Qué pintan nuestros/as peques?

Pues en esta etapa de su desarrollo gráfico es un garabateo indiferenciado y esta característica fue estudiada por Lowenfeld estableciendo unas pautas universales en el desarrollo del gesto gráfico. En esta etapa inicial, hasta los 36 meses aproximadamente, su dibujo es una acción motriz en la que quieren emplear las posibilidades de movimiento de su cuerpo para extender la pintura. 

Poco a poco, en estos meses lo iremos comprobando, este dibujo motriz irá progresando hacia sus primeros dibujos con significado (dirán que esos trazos representan un barco o a una persona, por ejemplo) o algún renacuajo (caras, formas humanas). Pero como os explico, esto sucede cerca o a partir de los 3 años.

Por este motivo, toda la actividad relacionada con el lenguaje plástico está relacionada con la ampliación de su registro sensorial, que pinten con las manos, pinceles, papeles, peguen papelitos, etc. En definitiva, darles un abanico de posibilidades para que se potencie su creatividad en su etapa educativa y dentro de sus posibilidades evolutivas.

Otra de las actividades de esta semana ha sido la narración del cuento de Leo Lionni Nadarín.  

Este autor e ilustrador, fue una de las primeras figuras destacadas en la creación del álbum ilustrado (es su nombre técnico, cuento sería la historia pero el álbum ilustrado es una obra donde la imagen y el texto conviven en un mismo espacio, sin entenderse uno sin el otro).

El cuento les ha encantado, os dejaré una película que se hizo de este clásico de la literatura infantil y juvenil para que lo podáis disfrutar en casa. La elección de este cuento está motivada por su temática marina y el final del verano, una estación en la que el mar y los animales marinos son tan atractivos en estas edades.

La primera actividad fue realizar una pequeña pecera. Para abandonar las hojas, empleamos platos de cartón y hojas (de naranjo y limonero, pobres que poda les hice) para que los coloreasen. En la primera sesión, se pintó el plato con témpera azul para que lo extendiesen y, de esta manera, ver cómo realizaban la prensión del pincel y la fuerza que empleaban en la extensión de la pintura, velocidad, etc.

El segundo día, colocamos las hojas en un folio para que pintasen tranquilamente sin que se movieran ya que son objetos pequeños para sus habilidades motrices y también comprobar al quitarlas para pegarlas en el plato, su capacidad para controlar el pincel. Estas hojas las tenemos guardadas para observar su progresión.

En otra sesión, formamos el gran pez formado por pequeños peces siguiendo la temática de la narración: la suma de pequeños peces forma un gran pez y nada les asustará si están unidos. Los peces son las huellas de sus manos. Una vez seco, el grupo coloca papelitos de seda azul para decorar el mar y forma parte de la decoración de la entrada del centro y, posteriormente, estará en el aula para que observen sus obras colectivas. Es decir, dando valor a sus producciones colectivas.

Otro de los aspectos que intentamos cuidar en este periodo es que todos los momentos sirvan para que socialicen y se conozcan, se reconozcan, sepan sus nombres, nos preguntamos cómo estamos,…Esta cuestión sirve para tratar aspectos clave de la educación emocional en la etapa de 2 años. Plantearé una serie de cuestiones para ofreceros información al respecto.

1. ¿Qué es salud?

La salud, es un concepto amplio desde que en 1946 la Organización Mundial de la Salud decidió ampliarla a tres campos, definiéndola no solo como la ausencia de enfermedades sino como un completo bienestar que afecta a componentes fisiológicos, socioculturales y emocionales.

Desde esa definición, muchos estudios han surgido centrándose en los diferentes aspectos: desde la nutrición, la higiene, el sueño, los hábitos, nuestras relaciones personales, la familia, nuestras emociones,… Todo adquiere en conjunto, una perspectiva como de un ecosistema.

2. ¿Qué es la educación emocional?

Usaré la definición de uno de los referentes y estudiosos en este país como Rafael Bisquerra (2000): “Es un proceso continuo que pretende potenciar el desarrollo de las competencias emocionales como elemento esencial en el desarrollo humano, con objeto de capacitarle para la vida y con la finalidad de aumentar el bienestar personal y social.”

http://www.rafaelbisquerra.com/es/educacion-emocional.html

Es un concepto que va destinado al profesorado, pero que es extensivo a las familias. Como veis, también abarca los aspectos personales y sociales, como ya hacia la OMS en 1946.

3. ¿Qué significa educar emocionalmente a un niño/a de 2 años?

En este punto hay que entender qué pasa en esta etapa de su desarrollo tan particular. Su cerebro está integrándose. Su autonomía, el comenzar a andar y a relacionarse con el mundo, manipular objetos, tener pensamiento simbólico tiene dos niveles: el nivel inferior que es donde residen nuestras emociones más básicas y el superior, donde se encuentra la parte más racional. Desde su nacimiento a los dos años, su cerebro dobla el tamaño, siendo la única etapa en la que el ser humano alcanza tal hito evolutivo.

¿Cómo se traduce esto en palabras sencillas?

Vuestro hijo/a está en un punto entre el bebé que era hasta hace poco tan dependiente de la relación materna y paterna hacia otro en el que él o ella están haciendo girar el mundo (el que conocen hasta el momento) a su alrededor (el egocentrismo que les acompañará estos años). Pueden expresarse con el lenguaje telegráficamente pero aún están en un punto en el que no pueden ponerse en el punto de vista de otra persona.

En este sentido, cambios como “antes de bebé era muy tranquilo/a y ahora tiene muchas rabietas” es un proceso en el que están madurando y entendiendo el mundo. Pero las rabietas las dejaremos para más adelante.

El punto aquí es conocer cómo se produce la evolución para saber acompañarla, no podemos pedirles que hagan cosas para las que no están preparados y, como familias y maestros debemos tenerlas en cuenta para que sea de la manera más natural posible. Es intentar saber mucho para tomarnos la crianza de una manera más relajada y sin estresarnos tanto (al final, la preocupación por hacerlo de la mejor manera posible no nos abandonará)

4. ¿Qué competencias emocionales pueden adquirir en esta etapa?

Volvemos a las rabietas. Volviendo a los estudios de referencia de autores como Salovey y Mayer, Goleman (uno de los padres de la inteligencia emocional) o Bizquerra, definieron una serie de etapas sobre el proceso emocional. En la etapa de 2-3 años, el aspecto esencial en su educación emocional es la identificación de emociones: reconocerlas y experimentarlas, intentar verlas en los demás e identificarlas.

Esto se define en una sucesión de acontecimientos que siguen este orden: primero, la conciencia emocional (reconocer sus emociones, darles nombre, identificarlas en los demás y después, la regulación. Vuelvo a repetir, en esta etapa estamos capacitados para trabajar aspectos de su conciencia emocional.

Como ya os he dicho, en esta etapa prima el egocentrismo y su pensamiento aún no es capaz de analizar por sí mismo/a una situación que provoca una emoción, su causa y su efecto. Esto es lo que se llamaría autorregulación, el nivel más alto que a partir de 4-5 años deben comenzar. Las rabietas son irracionales, por lo tanto no tienen un control claro ni una receta que encontréis en un portal de internet. Actuar con naturalidad y como modelos adultos cuando sucedan, es mi único consejo.

Otra cuestión es cuando el niño o niña hace las rabietas de manera controlada, las busca y las provoca. En ese caso, deberéis ser tajantes: no se pueden dar. Cuando una emoción: de miedo, de alegría, tristeza le sobreviene hay que acompañarles y calmarlos si hace falta. Si es forzada, hablarles y no dejar que se repita esa situación.

Aún así, es muy fácil decirlo y escribirlo de manera fundamentada pero hay que vivirlo en su contexto familiar o social en el que ocurra. Ya os digo, nadie tiene una receta mágica y que nadie os confunda con lo contrario, cada contexto y familia es única. 

NO EXISTE UN ÚNICO MODELO DE CRIANZA.

Volviendo a los estados de ánimo de esta etapa predominan los cambios de humor según obtiene experiencias al relacionarse con su entorno, que ahora explora además del negativismo, la búsqueda de límites y una alta demanda de atención, el miedo y la aprehensión (a los extraños). Unido a la necesidad de estar siempre con la figura adulta, conjuntamente con las muestras diferenciadas de cariño: abrazar, besar, sonreír (todo junto).

5. ¿Cómo intervenir?

Con todo lo dicho y con la información que os iré suministrando en el blog, os dejo estas intervenciones de un informe de UNICEF de 2012 titulado “Desarrollo emocional. Clave para la primera infancia”

De 25 a 36 meses

• Promover todas las actitudes que tiendan a la independencia y la autonomía: estimular el contacto social, comenzar el control de esfínteres, promover cierta autonomía en la higiene personal: alentar al niño a intentar lavarse o vestirse solo, a ir a dormir solo.

• Incitar al niño a cumplir consignas sencillas, a controlar sus impulsos, a esperar su turno, a aceptar consignas de orden.

• Estimular la adquisición de la lengua materna, en palabras o frases cortas, utilizando el “yo” y otro uso adecuado de pronombres (mío, tuyo, etc.). Ampliar el relato sobre los sucesos de su vida. Ayudarlo a reconocer los lugares familiares por su nombre.

• Ayudarlo a adquirir categorías que lo organicen en tiempo y espacio: adentro-afuera, lejos-cerca, noche-día, mucho-poco, más-menos.

• Estimular las habilidades gráficas: tomar el lápiz con destreza, copiar círculos, comenzar a representar gráficamente la figura humana.

• Estimular la captación de imágenes visuales: mirar cuentos ilustrados, ver y comentar imágenes en movimiento, observar con él espacios geográficos de pertenencia y comentar acerca de lo que se ve en el paisaje.

Como podéis leer, son indicaciones esperables en esta etapa. En definitiva, por todos los motivos que os he explicado la educación emocional es un factor clave en la salud personal y el desarrollo de vuestros hijos/as. La etapa de 2 años presenta unas particularidades que conocemos como profesionales que nos dedicamos a la educación y os transmitimos para que entendáis su importancia y los acompañéis, observéis y disfrutéis dándole la mayor estimulación al respecto.

Por lo que podéis leer, todo tiene una implicación con lo emocional, pero de la misma manera que con cualquier otro factor de la salud: su estado físico personal y su entorno sociocultural (su familia, la escuela,…)

Personalmente, soy muy respetuoso con este campo pero el ser humano hay que observarlo en su conjunto y siempre que leo cosas de publicitar algo desde el campo emocional, nuevas teorías y recetas,…las pongo en cuarentena.

Por último, cualquier tema de interés que tengáis o queráis que se dedique una entrada podéis apuntarlos en los comentarios o en la entrada al centro. Estaré encantado de compartir vuestras dudas y resolverlas de la mejor manera que pueda y siempre apoyándome en estudios que considere adecuados. Hoy en día, entre gurús de internet y portales dedicados a la crianza podemos estar saturado de información contradictoria.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hola famílies,

Recuperada la normalitat després de la setmana passada us comentaré algunes de les activitats desenvolupades aquesta setmana i tractaré un tema important en aquesta etapa com és l'educació emocional.

En primer lloc, l'activitat a l'aula i l'ambient diari continua millorant diàriament en el moment d'entrada. Des de primera hora disposem d'un temps perquè l'alumnat arribe i conformar el grup. Les activitats se centren en la disposició de diferents joguets i peces de construcció amb diferents formes i qualitats perquè exerciten la seua psicomotricitat fina: hi ha peces que es col·loquen i s'apilen, unes altres s'insereixen, diferents tipus de prensió, etc. També es disposen puzles i es creen xicotets espais amb llibres perquè entren en contacte amb la biblioteca d'aula.

De la mateixa manera, el pati té la mateixa estructura i es disposen d'aquests materials al pati per a aprofitar el bon temps abans que arribe la tardor i el fred. Es posa èmfasi a habituar-los en la recollida del material, la col·locació de les taules per a l'esmorzar, les cadires per a seguir les rutines en grup i temps per a realitzar activitats plàstiques.

En resum, estan començant a generar-se esquemes temporals que ajuden el grup en el reconeixement de què succeirà després i, d'aquesta manera, regular el seu estrés (ja que cal anticipar el que realitzarem).

Una de les activitats que realitzem en dues sessions, la primera (el dimecres de la setmana passada, previ a la suspensió per gota freda) era el fet d'acolorir amb ceres blanes en la cartolina amb tres colors per a, en la segona sessió, utilitzaren aquarel·les per a acolorir sobre el mateix dibuix i es comprovara com la diferència entre el greix de la cera i la tècnica humida de l'aquarel·la no es mesclaren.

Què pinten els nostres/as peques?

Perquè en aquesta etapa del seu desenvolupament gràfic és un dibuix indiferenciat i aquesta característica va ser estudiada per Lowenfeld establint unes pautes universals en el desenvolupament del gest gràfic. En aquesta etapa inicial, fins als 36 mesos aproximadament, el seu dibuix és una acció motriu en la qual volen emprar les possibilitats de moviment del seu cos per a estendre la pintura. A poc a poc, en aquests mesos ho anirem comprovant, aquest dibuix motriu anirà progressant cap als seus primers dibuixos amb significat (diran que aqueixos traços representen un vaixell o a una persona, per exemple) o algun cullerot (cares, formes humanes).

Però com us explique, això succeeix a prop o a partir dels 3 anys.

Per aquest motiu, tota l'activitat relacionada amb el llenguatge plàstic està relacionada amb l'ampliació del seu registre sensorial, que pinten amb les mans, pinzells, papers, peguen paperets, etc. En definitiva, donar-los un ventall de possibilitats perquè es potencie la seua creativitat en la seua etapa educativa i dins de les seues possibilitats evolutives.

Una altra de les activitats d'aquesta setmana ha sigut la narració del conte de Leo Lionni Nadarín.  

Aquest autor i il·lustrador, va ser una de les primeres figures destacades en la creació de l'àlbum il·lustrat (és el seu nom tècnic, conte seria la història però l'àlbum il·lustrat és una obra on la imatge i el text conviuen en un mateix espai, sense entendre's un sense l'altre).

El conte els ha encantat, us deixaré una pel·lícula que es va fer d'aquest clàssic de la literatura infantil i juvenil perquè el pugueu gaudir a casa. L'elecció d'aquest conte està motivada per la seua temàtica marina i el final de l'estiu, una estació en la qual el mar i els animals marins són tan atractius en aquestes edats.

La primera activitat va ser realitzar una xicoteta peixera. Per a abandonar les fulles, emprem plats de cartó i fulles (de taronger i llimera, pobres que poda els vaig fer) perquè els acoloriren. En la primera sessió, es va pintar el plat amb témpera blau perquè l'estengueren i, d'aquesta manera, veure com realitzaven la prensió del pinzell i la força que empraven en l'extensió de la pintura, velocitat, etc.

El segon dia, col·loquem les fulles en un foli perquè pintaren tranquil·lament sense que es mogueren, ja que són objectes xicotets per a les seues habilitats motrius i també comprovar en llevar-les per a pegar-les en el plat, la seua capacitat per a controlar el pinzell. Aquestes fulles les tenim guardades per a observar la seua progressió.

En una altra sessió, formem el gran peix format per xicotets peixos seguint la temàtica de la narració: la suma de xicotets peixos forma un gran peix i res els espantarà si estan units. Els peixos són les petjades de les seues mans. Una vegada sec, el grup col·loca paperets de seda blava per a decorar el mar i forma part de la decoració de l'entrada del centre i, posteriorment, estarà a l'aula perquè observen les seues obres col·lectives. És a dir, donant valor a les seues produccions col·lectives.

Un altre dels aspectes que intentem cuidar en aquest període és que tots els moments servisquen perquè socialitzen i es coneguen, es reconeguen, sàpien els seus noms, ens preguntem com estem,... Aquesta qüestió serveix per a tractar aspectes clau de l'educació emocional en l'etapa de 2 anys. Plantejaré una sèrie de qüestions per a oferir-vos informació sobre aquest tema.

1. Què és salut?

La salut és un concepte ampli des que en 1946 l'Organització Mundial de la Salut va decidir ampliar-la a tres camps, definint-la no solament com l'absència de malalties sinó com un complet benestar que afecta components fisiològics, socioculturals i emocionals.

Des d'aqueixa definició, molts estudis han sorgit centrant-se en els diferents aspectes: des de la nutrició, la higiene, el somni, els hàbits, les nostres relacions personals, la família, les nostres emocions,... Tot adquireix en conjunt, una perspectiva com d'un ecosistema.

2. Què és l'educació emocional?

Usaré la definició d'un dels referents i estudiosos en aquest país com Rafael Bisquerra (2000): "És un procés continu que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial en el desenvolupament humà, a fi de capacitar-li per a la vida i amb la finalitat d'augmentar el benestar personal i social."

És un concepte que va destinat al professorat, però que és extensiu a les famílies. Com veieu, també abasta els aspectes personals i socials, com ja feia l'OMS en 1946.

3. Què significa educar emocionalment a un xiquet/a de 2 anys?

En aquest punt cal entendre què passa en aquesta etapa del seu desenvolupament tan particular. El seu cervell està integrant-se. La seua autonomia, el fet de començar a caminar i a relacionar-se amb el món, manipular objectes, tindre pensament simbòlic té dos nivells: el nivell inferior que és on resideixen les nostres emocions més bàsiques i el superior, on es troba la part més racional. Des del seu naixement a dos anys, el seu cervell doblega la grandària, sent l'única etapa en la qual l'ésser humà aconsegueix tal fita evolutiva.

Com es tradueix això en paraules senzilles?

El vostre fill/a està en un punt entre el bebé que era fins fa poc tan dependent de la relació materna i paterna cap a un altre en el qual ell o ella estan fent girar el món (el que coneixen fins al moment) al seu voltant (l'egocentrisme que els acompanyarà aquests anys). Poden expressar-se amb el llenguatge telegràficament però encara estan en un punt en el qual no poden posar-se en el punt de vista d'una altra persona.

En aquest sentit, canvis com "abans de bebé era molt tranquil/a i ara té moltes rabietes" és un procés en el qual estan madurant i entenent el món. Però les rabietes les deixarem per a més endavant.

El punt ací és conéixer com es produeix l'evolució per a saber acompanyar-la, no podem demanar-los que facen coses per a les quals no estan preparats i, com a famílies i mestres hem de tindre-les en compte perquè siga de la manera més natural possible. És intentar saber molt per a prendre'ns la criança d'una manera més relaxada i sense estressar-nos tant (al final, la preocupació per fer-ho de la millor manera possible no ens abandonarà)

4. Quines competències emocionals poden adquirir en aquesta etapa?

Tornem a les rabietes. Tornant als estudis de referència d'autors com Salovey i Mayer, Goleman (un dels pares de la intel·ligència emocional) o Bisquerra, van definir una sèrie d'etapes sobre el procés emocional.

En l'etapa de 2-3 anys, l'aspecte essencial en la seua educació emocional és la identificació d'emocions: reconéixer-les i experimentar-les, intentar veure-les en els altres i identificar-les.

Això es defineix en una successió d'esdeveniments que segueixen aquest ordre: primer, la consciència emocional (reconéixer les seues emocions, donar-los nom, identificar-les en els altres i després, la regulació. Torne a repetir, en aquesta etapa estem capacitats per a treballar aspectes de la seua consciència emocional.

Com ja us he dit, en aquesta etapa preval l'egocentrisme i el seu pensament encara no és capaç d'analitzar per si mateix/a una situació que provoca una emoció, la seua causa i el seu efecte. Això és el que es diria autoregulació, el nivell més alt que a partir de 4-5 anys han de començar. Les rabietes són irracionals, per tant no tenen un control clar ni una recepta que trobeu en un portal d'internet. Actuar amb naturalitat i com a models adults quan succeïsquen, és el meu únic consell.

Una altra qüestió és quan el xiquet o xiqueta fa les rabietes de manera controlada, les busca i les provoca. En aqueix cas, haureu de ser taxatius: no es poden donar. Quan una emoció: de por, d'alegria, tristesa li sobrevé cal acompanyar-los i calmar-los si fa falta. Si és forçada, parlar-los i no deixar que es repetisca aqueixa situació.

Encara així, és molt fàcil dir-ho i escriure-ho de manera fonamentada però cal viure-ho en el seu context familiar o social en el qual ocórrega. Ja us dic, ningú té una recepta màgica i que ningú us confonga amb el contrari, cada context i família és única.

NO EXISTEIX UN ÚNIC MODEL DE CRIANÇA.

Tornant als estats d'ànim d'aquesta etapa predominen els canvis d'humor segons obté experiències en relacionar-se amb el seu entorn, que ara explora a més del negativisme, la cerca de límits i una alta demanda d'atenció, la por i l'aprehensió (als estranys). Unit a la necessitat d'estar sempre amb la figura adulta, conjuntament amb les mostres diferenciades d'afecte: abraçar, besar, somriure (tot junt).

5. Com intervenir?

Amb tot el que s'ha dit i amb la informació que us aniré subministrant en el blog, us deixe aquestes intervencions d'un informe d'UNICEF de 2012 titulat "Desenvolupament emocional. Clau per a la primera infància"

De 25 a 36 mesos

• Promoure totes les actituds que tendisquen a la independència i l'autonomia: estimular el contacte social, començar el control d'esfínters, promoure certa autonomia en la higiene personal: encoratjar al xiquet a intentar llavar-se o vestir-se només, a anar a dormir només.

• Incitar al xiquet a complir consignes senzilles, a controlar els seus impulsos, a esperar el seu torn, a acceptar consignes d'ordre.

• Estimular l'adquisició de la llengua materna, en paraules o frases curtes, utilitzant el "jo" i un altre ús adequat de pronoms (meu, teu, etc.). Ampliar el relat sobre els successos de la seua vida. Ajudar-ho a reconéixer els llocs familiars pel seu nom.

• Ajudar-ho a adquirir categories que ho organitzen en temps i espai: endins-fora, lluny-a prop, nit-dia, molt-poc, més-menys.

• Estimular les habilitats gràfiques: prendre el llapis amb destresa, copiar cercles, començar a representar gràficament la figura humana.

• Estimular la captació d'imatges visuals: mirar contes il·lustrats, veure i comentar imatges en moviment, observar amb ell espais geogràfics de pertinença i comentar sobre el que es veu en el paisatge.

Com podeu llegir, són indicacions esperables en aquesta etapa. En definitiva, per tots els motius que us he explicat l'educació emocional és un factor clau en la salut personal i el desenvolupament dels vostres fills/as.

L'etapa de 2 anys presenta unes particularitats que coneixem com a professionals que ens dediquem a l'educació i us transmetem perquè entengueu la seua importància i els acompanyeu, observeu i gaudiu donant-li la estimulació més gran sobre aquest tema.

Pel que podeu llegir, tot té una implicació amb l'emocional, però de la mateixa manera que amb qualsevol altre factor de la salut: el seu estat físic personal i el seu entorn sociocultural (la seua família, l'escola,...)

Personalment, sóc molt respectuós amb aquest camp però l'ésser humà cal observar-lo en el seu conjunt i sempre que llig coses de publicitar alguna cosa des del camp emocional, noves teories i receptes,...les pose en quarantena.

Finalment, qualsevol tema d'interés que tingueu o vulgueu que es dedique una entrada podeu apuntar-los en els comentaris o en l'entrada al centre. Estaré encantat de compartir els vostres dubtes i resoldre-les de la millor manera que puga i sempre recolzant-me en estudis que considere adequats. Hui dia, entre gurus d'internet i portals dedicats a la criança podem estar saturats d'informació contradictòria.